Encara que potser no
constitueixen l'aspecte més destacable de la gastronomia local, les tapes
que se serveixen gratis en tots els bars de la província junt amb el got
de vi o la canya de cervesa són un apetitós símbol de Granada que desperta
els sentits i es grava en la memòria del visitant.
Cuina en miniatura, les tapes
constitueixen en si mateixes una manera informal d'esmorzar o sopar de
forma variada i saborosa. El tapeig en bars i tavernes és per al granadí
un ritu social irrenunciable. En quantitats més o menys abundants, les
cuines regalen el paladar dels seus clients amb petits plats de caragols
guisats, creïlles a lo pobre, peixos arrebossats i embotits variats, per
citar una mínima representació.
La gastronomia granadina amb majúscules és tan variada i apetitosa com les tapes. És una cuina amb gran herència àrab, generosa en espècia, rica en sopes i potatges i especialment llépola. Els productes de la fèrtil vega que circumda la ciutat de Granada són la base de molts dels plats típics locals, com les faves tendres fregides amb pernil, les penques de bleda farcides, els cards, el remojón, la pipirrana i l'indispensable gaspatxo. Tot això acompanyat amb l'excel·lent pa d'Alfacar. Especialitat de renom en la capital és la Truita del Sacromonte, un plat no apte per a paladars melindrosos que s'elabora, entre altres ingredients, amb cervells, turmes i ous.
El clima fred que imposen durant l'hivern les cims blanques de Sierra Nevada ha propiciat una cuina de plats robustos per a reconfortar el cos i l'esperit. El millor exemple és la tradicional Olla de Sant Antón, tan contundent que es menja només durant un parell de setmanes a l'any. En el seu preparatiu poques parts del porc s'escapen: orella, cua, cansalada, botifarra, manetes... acompanyades amb faves seques, arròs i fenoll. De El Marquesado i El Altiplano són típiques les farinetes pimentoneres, les molles de pa, els guisats i torrats de corder segurí i el cabrit fregit amb alls.
 |
 |
 |
La gastronomia de l'Alpujarra és per si sola un reclam turístic. Monumental és el pernil de Trevélez, curat en el poble més alt de la Península Ibèrica. Encara que s'obté de porcs blancs, la seva qualitat ha cobrat tal fama que està sent molt demandat fora de les fronteres espanyoles. Este menjar no falta mai en l'especialitat més coneguda de la comarca, el Plat Alpujarreño, que es completa amb llomello, xoriço, botifarra, ous fregits i creïlles al pobre. La seva contundència exigeix acompanyar-lo amb un dels vins de gran qualitat que alguns cellerers aventurers han aconseguit arrancar amb èxit al terrer.
La Costa Tropical també garanteix bons peixos i mariscos en les taules granadines. D'excepcional qualitat són les gambetes, cigales i gambes blanques de Motril, que només precisen d'un colp de planxa per a fer sublim el seu sabor. També a la brasa o soterrats en sal resulten fiíssims peixos com el pagre, el sarg, la daurada i el llucet. I torrades en clave o torraes, les sardines.
L'envejable clima del litoral granadí ha propiciat el cultiu de fruits subtropicals, com la xirimoia, l'alvocat i el mànec. El digestiu colofó a tot dinar pot posar-lo un glopet del rom de Motril, fill de la tradició granadina del cultiu de la canya de sucre i d'una qualitat sorprenent per a criar-se tan lluny de terres caribenyes.
© Patronat Provincial de Turisme de Granada
I Diputació de Granada. 
